Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A) a Escalades de Plaer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris A) a Escalades de Plaer. Mostrar tots els missatges

dilluns, 17 de febrer del 2020

Sol – Solet


13-02-2020

Montserrat

Miranda de Can Jorba

Via : Sol – Solet (curta)

Començaré com les dissertacions dels “Vells” ......  recordo que quant era “menys gran” vaig anar a fer la via CADE de Terradets (La ascensió nº 10 - 1970) i al acabar, amb bota rígida, vaig dir-me ara ja em puc considerar un escalador  ....
El Martí al  L - 1

Avui he anat a fer la via Sol Solet i ja puc dir que he començat a “desconstruir-me” com escalador, no es el principi del fi, mes aviat es la constatació de que ja estic en un altre nivell d’escalador, un nivell que es la constatació de certes mancances físiques i la constatació que ja he quedat per sobra de les “elucubracions” dels “Escaladors actuals”  i les seves discrepàncies i / o puritanismes.
El Guillem al  L - 2 (foto Martí)

Una etapa nova i que se albira molt interessant i que espero compartir amb molta gent. Això si la graduació de les vies que es subjectiva, serà bastant discrepant amb molta gent, però serà la meva i la de les meves circumstancies segons els moments.

Un cop feta la xerrameca, aniré al moll d’avui, com que l’Esteve no podia sortir el Martí i Jo em decidit anar a Montserrat, una via amb poca aproximació, recordada com a fàcil, assegurada i de baixada còmoda i curta.
L - 3

Primera sorpresa ja no es pot arribar a Can Jorba amb cotxe.

Segona sorpresa no es tant fàcil, els agafadors son petits i els peus no tenen rapisses per posar-se, sort que esta ben assegurada i ens ha permès agafar-nos pròdigament a els “agafadors de colors” tant per avançar alguns pams com per descansar, per que he bufat de valent.
R - 4 des de L - 4 (foto Martí)

El darrer llarg no lo em fet, em sortit a la dreta de la darrera assegurança per una amplia cornisa a trobar una instal·lació de ràpel (3 xapes amb anella) i així ens estalviem el ràpel volat.
Com Arribar-hi 

Descripció  :

Primer Llarg :   Començament de un gran arbre, anar un xic a l’esquerra a trobar una xapa, de aquesta anar  recte amunt, ara ja seguin les xapes, veurem a la nostre dreta i a la nostre esquerra xapes, passar d’elles. El terreny en aquesta part es relliscós per que generalment esta humit i per el pas de personal, un cop fe 2/3 del llarg la pedra millora notablement fins la reunió. 30 metres, 8 xapes, Vº.

Segon llarg : Recte amunt de la reunió, per terreny de mol bona pedra i anant seguint les xapes, ara un xic a la dreta, ara un xic a l’esquerra fins la reunió, placa per gaudir-la. 18 metres, 5 xapes, IVº +.

Tercer Llarg :  Amunt de la reunió a la tercera xapa anar a la dreta en una diagonal ascendent, pedra de primera qualitat, algun pas de flanc fins situar-nos sota la reunió ara recte amunt, aquets darrers metres baixa un xic la dificultat. 30 metres, 12 xapes Vº / IVº+

Quart Llarg :  Sortir cap a la dreta per passar entre mig de uns arbres, es dona la volta a un esperó i es puja recte amunt per una placa preciosa amb molts foradets, arribats a una fissura ampla i còmoda la via te un darrer xapa i marxa cap l’esquerra. Aquí nosaltres em optat per posar una cinta a la darrera xapa i anar per la fàcil i còmoda cornisa a trobar, uns 4/5 metres en horitzontal un ràpel de 3 xapes amb anella per començar a fer ràpels i evitar-nos el ràpel volat. 25 metres, 6 xapes, IVº / IVº+

Baixada : 

Un Primer ràpel curt, uns 20 metres, fins la instal·lació del segon ràpel.

Un segon ràpel de uns 32 metres, la instal·lació del darrer ràpel esta uns 6/7 metres a l’esquerra de la vertical de baixada, en un amplia rapissa.

Un tercer ràpel de uns 50 metres fins el terra tot seguint la vertical.

Suggeriments de vies per anar-hi

Suggeriments  de vies per anar-hi  a Montserrat.

dilluns, 29 d’abril del 2019

El Caragolet


24-04-2019

Monestir

El caragolet

Via  : El Caragolet
Ha passat la Setmana Santa amb un temps un xic núvol  i ventós que ha facilitat que la meva normal i crònica mandra.... mandrosa .....  s’hagi exacerbat al màxim, així que he gaudit del passeig desenfadat per el meu Poble (Barcelona) i es que soc un “Pixapins” declarat i orgullós.
El Martí al L - 1

Esmorzem amb un bon Sol encara que al final del mateix   uns núvols  començant a treure el nas, així que ens anem a un lloc ben a protegit del aire, que no es gaire fred.
El Guillem al L - 2

Es una via que no fa gaire vaig fer amb L’esteve i que quedava pendent de fer amb el Martí, així que aprofitem que el company ens fa el salt per anar a fer aquesta via que te l’aproximació curta i la baixada també curta.

L - 3
Comencem per la part baixa que pròpiament no es de la via i que es comuna per aquesta via i per altres vies de la “Pique Longue”, son dos llargs curts encara que intensos, al menys per al nostre nivell, no obstant esta força ben assegurat.
L - 4

Desprès se arriba al camí de Fra Garí el qual es segueix un xic cap a l’esquerra fins arribar a la canal que separa “La Granota” de “La Pique Longue”, la que es puja fins al seu cap de munt a on una petita rapissa cap a l’esquerra fins el peu de la nostre via, al seu peu una xapa ens serveix de R0.

Aproximació  :  

Pujar per el camí del Càmping que passa per la entrada de la Estació del Funicular, seguim per el Camí del Càmping fins  agafar el Camí de Fra Garí, el remuntem fins arribar al peu del pedestal, se segueix la paret un xic a l’esquerra fins el darrer arbre, sota una petita fissura herbosa, en aquet tram de paret trobarem varies línies de xapes, la nostre surt just a la dreta d’aquesta fissura herbosa i les xapes tenen unes restes de pintura verda.

Descripció :

Primer llarg  :  Se surt recte amunt seguint unes xapes amb restes de pintura verda, pedra bona encara que de agafadors petits i un xic relliscós per el pas dels escaladors, esta mol ben assegurada i es va fent  xino xano, encara que no es fàcil. Reunió còmoda, en un llavi. 13 metres, 5 xapes, Vº.

Second llarg  :  Se surt recte amunt de la reunió, aquí la pedra ja no esta tant suada  (no passant tants escaladors), passada la tercera xapa es va un parell de metres a l’esquerre, per posar-nos a l’esquerra de la fissura, per seguir per una placa de bona pedra, dificultat mantinguda i un parell de passos mes picants, en general va fent uns passos a l’esquerra o a la dreta  de la línia de xapes fins el cap de munt de la placa a les hores trobem la reunió un xic a l’esquerra. 25 metres, 7 xapes, Vº / Vº+ / Vº.

Canvi de reunió  :   De la segona reunió se surt en diagonal cap a l’esquerra, tot caminant fins arribar al camí de Fra Garí (uns 20 metres) el seguim cap a l’esquerra fins arribar a un espai de repòs del caminant (seients) de aquí surt una canal que separa “La Granota” i “La Pique Longue”, se segueix cap a munt fins quasi el seu final a on trobem, a la nostre esquerra, una rapissa que seguim cap a l’esquerra fins un arbre significativament marcat i a on trobem una xapa que marca la R0.

Tercer llarg  :  Des de la rapissa es veu una xapa a uns 5/6 metres, pugem un xic a l’esquerra fins la xapa per terreny estrany desprès anant seguin les xapes anant una mica a la dreta o esquerra seguin el terreny menys difícils, fins arribar a la reunió. El primer terç del llarg es llefiscós de presa petita. 30 metres, 11 assegurances ( 8 xapes,2 bagues,1 pitó), Vº - Ao / IVº+ - Ao / IVº.

Quart llarg  :  Se surt per l’esquerra seguin unes xapes fins a sota un petit tram mol dret, arribar a la xapa te un punt d’atenció, en aquesta xapa posem un estrep per fer el pas un pel mes dret, un cop superat aquest curt tram ens anem cap a l’esquerra per pujar a trobar la reunió, un cop en aquesta veiem un passamà que porta al collet de la nostre esquerra. Aquest llarg te una agafadors mes grans i cantelluts. 30 metres (fins el collet), 7 xapes (fins el collet), IVº  / IVº+ Ae / IVº+ / IVº

Descens  :  Tornar a la reunió seguint el passamà i muntar el ràpel de la anella, en un ràpel de 60 metres  justos fins el peu del camí, si es vol es pot partir en dos a la primera reunió de la via.

Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00

Per l’aproximació .

Suggeriments de vies per anar-hi  a Montserrat.

Suggeriments de vies per anar-hi a la resta

divendres, 9 de novembre del 2018

Joan Manel

24-10-2018
Montserrat
Monestir
Gorros
Ullal de La magdalena
Via  : Joan Manel
Tot esperant l'escalfor del Sol, ara ja es comença a agrair, arribem tard i trobem un munt d’escaladors enganxats a les pedres, fa bonic …
Via curta, ràpida, maca i relativament ben assegurada, sense passar-se…
Aquest cop m'avanço a l’Esteve que a peu de via s'entreté fent-se la cigarreta i és que s'ha oblidat de portar les cigarretes fetes i ara va amb la maquineta, així que aprofito l'ocasió per sortir cagant llets cap amunt, el primer llarg va a l’esquerra del primer llarg de la Ulu-Apa, com aquest te una mica menys d’herba i té alguna xapa pugem per aquest llarg, les dues reunions estan a un parell de metres la una de l’altre, i per això la fem en la més còmoda.
La resta de llargs la pedra és extraordinària, a mesura que anem fent metres, la paret es va redreçant i sortint uns bons còdols, els agafadors sense ser sobrers són els necessaris i de qualitat, en fi per gaudir i a partir de la segona reunió ja ens toca el desitjat Sol.
Únicament el company remuga una mica quan veu que m'he reservat el llarg més bonic (el tercer), però és de tan bon conformar que no diu res, amb la qual cosa marxo amb una mica de remordiment que es va esvaint a mesura que vaig fent metres d’aquest llarg, en arribar a la reunió ja no em recordo.
En el segon i tercer llarg trobarem un parell de xapes velles posades amb “burins” i que es confonen amb la pedra, fer atenció per no passar-les de llarg.
Des del Pla de Les Taràntules (estació superior del «Funi») seguir el camí de Gorros (Sant Jeroni) un cop passada la bifurcació que puja cap a les escales de Jacob hem fet unes 100 passes, de cama curta, fins a quedar al peu de l'Ullal de la Magdalena, una entrada natural i dreta ens puja en pocs minuts al peu de la paret i la via, al principi recte amunt, després es devia una mica a la dreta per a toca de la pedra tornar a l’esquerra, aproximadament, des del «Funi», entre 10 i 20 minuts, segons forma física.
Descripció
Primer llarg  :  Primer llarg : Al peu de via i a l’alçada del màlic una xapa assenyala l'inici de la via, és un primer llarg que segueix una línia una mica sinuosa per anar a trobar un jardinet, al que entrem per l’esquerra, anem per la rapissa a la dreta a trobar la part més còmoda. 30 metres, 3 xapes, Iº – IIº.
Segon llarg  :  Sortim cap a l’esquerra, aprofitant la reunió original per posar una cinta, després en diagonal a l’esquerra fins a la primera xapa, a partir d’aquí més o menys recte amunt amb una certa tendència a l’esquerra, per trobar la darrera xapa i l'entrada a la reunió anar francament a l’esquerra. 25 metres, 5 xapes, IIIº+ / IVº
Tercer llarg  :  Se surt per l’esquerra, la segona xapa és un burí, d'aquí se segueix més o menys recte amunt, els agafadors van sortint i la pedra és molt bona i dreta, en un tram que s'ajup trobem una reunió a la nostra esquerra, no gaire incòmoda. 25 metres, 8 xapes, Vº.
Quart llarg  : Se surt per la dreta, en diagonal per després anar recte amunt a la meitat del llarg la dificultat baixa un xic i des de sobre de la tercera xapa ens n'hem d'anar un parell de metres a l’esquerra, al darrer tram se ha de fer atenció a la pedra. 25 metres, 4 xapes, IVº / IIIº
Descens  :  Des del cim anar uns 3/4 metres cap al costat oposat de la via i trobarem un ràpel curt d'uns 15 / 20 metres que ens deixa al peu del coll amb la normal de la Magdalena Superior.
Una altra opció és des de la darrera reunió muntar un ràpel llarg fins al camí que porta a la Magdalena Inferior.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació.

Vies per la Canalla a Montserrat

Més Vies per anar-hi

Més vies a la resta 

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Davant (Sargantana)

17-10-2018
Montserrat
Monestir
Gorros
Gorra Marinera
Via  : Davant (Sargantana)
Seguim amb pluges, ahir van ser intenses i el cel es veu fosc i poc amistós, els “bruixots” digitals del temps diuen que no plourà … ??. En fi ben esmorzats anem cap amunt, ja en l'aparcament comencem a trobar coneguts i no tan coneguts amb els quals intercanviem alguns comentaris, ostres !!!! tres dels nostres col·legues (similar edat) que van a Gorros tirant amunt per les escales dels Pobres, després ens tornarem a trobar al peu de la nostra via suant de valent i amb un somriure als llavis … Ells sí que estan en forma, es veu que es cuiden i no fan excessos …  !!! admiració !!!
Nosaltres som més “panxa contenta” i ens preparem per fer l’activitat justa i necessària que justifiqui l'esmorzar i la cervesa de la tarda, fer més seria contraproduent pels nostres principis i la nostra ètica.
Situats al camí, l'inici de via està, fins a uns 5 o 6 metres, recobert de verdet gruixut de quasi un dit, impracticable almenys per nosaltres, així que ens n'anem a la dreta fins a sota una petita vauma que té una entrada més còmoda, per després anar cap a l’esquerra a trobar la línia de xapes.
El Martí em demana la ressenya i se la mira, finalment fa una mica el ronso, però se li veu les ganes de començar, li agrada això de començar, a la vauma a sobre una vella xapa assegura al segon per evitar-li un gran pèndol, després trobarem un parell de línies de xapes a escassos dos metres de separació podem escollir la que vulguem, les dificultats són similar i estant ben assegurades.
Al Sol la temperatura es comporta però a l'ombra es comença a notar la fresca de la tardor, acompanyat d'un vent que sense ser fort ni fred et deixa amb una certa tremolor, a dalt gaudim d'una bona visió avui contem 8 cordades a les vies que tenen xapes, les altres queden pels “bons” … seguidors de l'esperit d’abans, sigui el que sigui aquest esperit…
Descripció
Primer llarg  :  Comencem uns 6/8 metres a la dreta, a sota d'una petita vauma, un pas d’entrada que ens agafa en fred, a sobre la vauma una xapa que li anirà bé al segon, després a l’esquerra fins a arribar a una tercera xapa en què anem amunt, amb algun pas més dret que altres, ben assegurat tot plegat, passem entremig de dos reenvio i fem la reunió un parell de metres a sobre en un lloc molt més còmoda. 20 metres, 5 xapes, IVº / IIIº / IVº - IVº+.

Segon llarg  :  Se surt recte amunt per l’esquerra de la reunió, es van alternant passos més drets amb altres no tant, tots ells ben assegurats, recorregut més o menys recte amunt, fins arriba a un punt en què tenim una reunió a la nostra dreta que es veu un xic incòmoda, a la nostra esquerra en un ampli replà una altra reunió, nosaltres la fem en la còmoda. 25 metres, 8 xapes, IVº / IVº+ IVº.

Tercer llarg  :  Se surt recte amunt per terreny vertical, aquí els agafadors arrodonits començant a donar pas a agafadors més cantelluts i més agraïts de mica en mica per verticalitat i fem una reunió a sota de la primera, petita paret de l'ermita de Sant Jaume.  25 metres, 6 xapes, IVº / IIIº.

Quart llarg  :  Se segueix la rapissa   cap a la dreta per donar la volta al petit mur i pugem fins la rapissa que porta a l'ermita, aquí trobem una reunió opcional, que obviem seguint per terreny no gaire difícil fins a la gran vauma, trobarem la nostra reunió a la punta de l'esquerra a l’alçada del cap. 40 metres, 5 xapes, IIIº - IIº.

Cinquè llarg  :  El llarg estrella se surt per l’esquerra per després anar pujant en diagonal fins a la segona xapa, després amunt a trobar una fissura, en la que trobarem un vell pitó, petit flanqueig a l’esquerra i recte amunt per un terreny que en algun moment sobrepassa la vertical, però que té uns agafadors per gronxar-se, ben assegurada, així fins a la reunió. 30 metres, 7 xapes 1 pitó, IVº / IVº+ - Vº / IVº.

Sisè llarg  :  Se surt de la reunió recta amunt per terreny no gaire difícil fins a arribar al peu d'una petita fissura, aquí la pedra sembla que no és gaire bona....... però no es belluga res i es puja bé fins a la reunió que està a terra un xic abans del cim. 10 metres, 2 xapes, IIIº.

Descens  :  Des del cim caminem una mica cap a l'interior, veiem a la nostra esquerra i a baix les fulles d'un petit arbre, anar-hi, pel seu darrere anar cap a la dreta (sentit de la marxa) tot resseguin un llavi, al davant i a l’esquerra es veu una petita zona vegetal baixar i voltejar-la per la dreta a sota d’aquesta i a terra una cadena per muntar un curt ràpel fins l'inici de les Escales de Jacob.
Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Aproximació i Baixada

Més Vies per anar-hi
Més vies a la resta