Translate

Cercar en aquest blog

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Encantations. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris V: Encantations. Mostrar tots els missatges

divendres, 14 d’agost del 2015

Serrat Puntal Albarda

Serrat de el Puntal de L'Albarda Castellana
Aproximació: 
Situats en la estació superior del Funicular de Sant Joan, en lo que se anomena “El Pla de les Taràntules”, com si sortíssim del funicular agafar el camí de la dreta, es el camí que porta a San Jeroni, es un camí ample i còmode amb petits trams de esglaons, que faciliten el transit per ell, no mes sortir un pronunciat gir a l’esquerra ens  presenta  a la “Gorra Marinera”,  el camí travessa de costat a costat El Gorro Frigi, seguim el marcat camí, passant per el desvio, a la nostre esquerra, del Sentinella, mes endavant i també a la nostre esquerra, marcat amb pintura groga, el camí que baixa al Clot de La Mònica, el deixem de banda i seguim per el ample camí fins passar una característica agulla anomenada “El Cigronet”, una vegada passat aquest, a la nostre esquerra,  Pintat a la paret les inicials "CE i una fletxa vermella", senyala un corriol  ( Canal del Clot de Sajolida), porta a les vies, de la cara Sud, del Serrat del Puntal de L’Albarda Castellana.

Descens :  
Des del cim de totes les puntes del Serrat de l’Albarda Castellana, el descens es el mateix, anar a la dreta per la carena, direcció Nord, prop del final trobarem una baixada delicada, en la que agraírem els arbres situats a la nostre esquerra i desprès baixarem per una curta torrentera, empipadora, que ens deixa al camí del Gorros, just en un petit pont.
En aquest punt seguir el  itinerari de pujada, però en sentit invers. 
   Excepció de "La Inclinada" que es ràpela per la Aresta Brucs en 2 ràpels seguint la via, per desprès seguir el itinerari de baixada. 
 Per Informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00


Per informació de les vies d'escalada clicar aquí  :
Contrapuntal, via : Encantations




dilluns, 10 de desembre del 2012

Contrapuntal Encantations

04-12-2012

Contrapuntal de l'Albarda Castellana

Via Encantations

Es una via que en el seu dia no em va deixar cap record, ni agradable, ni desagradable.


Avui fa fred i els companys ant decidit no passar fred... i quin millor lloc, arrecerat de tots els vents i amb possibilitat, de que a la part alta et toqui el sol tardant.
Inici del  L-2  (foto Martí)







L'arribada a peu de via no te secret, seguir el camí de Sant Jeroni fins arribar davant de la paret, uns metres abans de que el camí travessi un petit pont, agafem un corriol, a la esquerra, que baixa mol a prop de la paret.




Veurem unes marcades fissures que solcant la paret i que en el seu tram mig se ajuntant, tot fent una de sola, te la forma de “Y la via comença al peu de aquesta, pujarem sense gaires entrebancs, tret de algunes branques, que als que portem motxilla ens farà la guitza, encara que no gaire, un passet fi, per inesperat ens portara a la R-1, que nosaltres 
L-2 desde R-2, sota el L-1 i R-1
obviarem, tot aprofitant per posar una assegurança, seguim mes còmodament per una bonica placa, tota aquesta part esta generosament recorreguda per les aigües, quant plou, i les preses son arrodonides, però mol fiables.







Hem arribat a la R-2 (nostra R-1)   ara si, el Martí fa una còmode reunió, quant arribo.....sorpresa !!!! fa un any Ells aviant baixat de aquest punt i amablement me indiquen que ... ja que trèiem a passejar al avi... es just que li deixem fer aquest bonic llarg....grnygrny... per que sempre em trobo ensarronat ...!!!!




El Martí arribant a la R-2
La veritat es que el inici no te problema un passeig horitzontal fins sota un “burilillo” jo... el passet per arribar nooo es fàcil...!!!. be ja el tinc trec el estrep i miro a munt..... jooooder....!!! xapa recuperable, mig sortida i no mes un burilillo a sota i 10 metres de corda lliure, es a dir.....20 metres quina castanya....!!! aguantes la respiració, i a sobre te as de posar de últims per arribar a la següent xapa, mica a mica vaig pujant, ara millor, fins que.......!!!! un ploooom, que no em treguin el burilillos snifff, haaa
 No hi a problema, el plom no es fa servir ufff, esta petat.....



Be intento una sortida mig en lliure, a la meva esquerra dos grans forats semblen la solució me agafo al segon em supero, poso la punta del mosquetó al forat, que es petit i li costa de entra i ja esta......es a dir no se com, estic tres metres per sota, coiiii feia anys que no em passava una cosa així .... demano un esforç extra al companys, que tenen una cara de “ssuustuu”...., per que me ajudin a retrobar-me amb l'estrep ho torno a provar posat l'estrep lo mes amunt possible i fent servir el forat de sota per recolzar-me i..... ja esta, total no era tan difícil (¡¡boques!!), el resta fins a la R-3 (nostra R-2) es còmode i la R es de estreps, aixo si ant col·locat un parabol, se agreix, es aèria i penjada, encara que em sembla recorda que la vagada que la vaig fer cabia mig assegut al forat.... això deu ser que amb el temps el forat se ha encongit.... en fi.

El Guillem a la sortida de la R-2 (foto Martí)


Arribant els companys, realment fer canvi de cordes, anant tres, es un xic feixuc, així que segueixo Jo que tinc els dos caps, mmmmmm em sembla, que ja em tenen presa la mida.



El inici extraplomat per després tornar-se vertical...i una mica mes.


L'Esteva en l'arribada de IIIº (?) a la R-3




Veig la sortida en lliure i no regala res o es que estic cansat..? be ja he sortit i després mes fàcil cap a l'esquerra al peu de una fissura, marcant Vº, amb tres burils per assegurar-la, al tercer me agafo a la presa de colors i surto airós de la situació, segons la ressenya ara IIIº, sort que en una panxeta un altra buril ens dona un cop de ma i ara si ja es veu la R-4 (nostra R-3), es còmode i toca el sol, que ve, i amb dos parabolts ¡¡¡ 






 













Inici del L-4  (foto Martí)
Inicio el darrer llarg, totalment a la dreta a trobar unes herbes, que es passant per la dreta, ara decidim que ja tenim suficient i a sobre se esta enfosquin, així que giro a la esquerra per sobre de un sostre i per una repisa herbosa vaig a busca l'aresta, sense cap problema, just a sota el cim un parabolt em serveix per muntar la darrera reunió.



Per baixar seguim tot el llom fins el seu final i després anar baixant, sempre en direcció a Sant Jeroni, per unes plaque al costat de un arbres fins el torrent un corriol ens lo fa a travessa per després baixar al seu fons, seguir-lo uns metres, el camí es a tocar.





Per informació general telefonar al Patronat 93-402-46-00
Per l’aproximació, descens i mes informació clicar aquí  :